HISTÒRIA DE CAN PASTILLA

Semblances històriques de Can Pastilla

La barriada de l’actual població de Can Pastilla comença a formar-se devers els anys 1.920 a 1.925.
El senyor Bartomeu Riutort, urbanitzador de la futura barriada, aconseguí que els germans Ripoll, propietaris de la possesió “Sa Torra Rodona”, cedissin a la l’Església Catòlica un solar per a l’edificació d’un Temple.
Un solar, de 30 metres por 12, que ocupava una part de l’actual plaça que es troba devant el temple. Més endavant es va permutar aquest solar per un altre de 970 metres cuadrats, suficients per a temple i casa rectoral.
I en la vigilia de la festa de Sant Antoni de Pàdua de l’any 1927, el bisbe don GabrielLlompart beneí i posà la primera pedra del nou temple.
Inmediatament de la benedicció de la primera pedra, començaren les obres del temple, amb la col.laboració dels feligresos i les actives campanyes per recaptar doblers del canonge Bartomeu Quetglas, promotor entusiaste del temple. A poc a poc, amb alegries i dificultats, el temple anava creixent i Can Pastilla També. Dins els anys 30 ja se celebraba missa els diumenges i l’any 1942 el bisbe va concedir un vicari coadjuntor a la Parròquia del Coll amb l’obligació d’atendre i tenir cura de l’església de Can Pastilla.
Com que la població de Can Pastilla havia crescut extraordinariament, va posar en marxa la nova Parròquia de Sant Antoni de Pàdua anomenant un ecònom que hi residis.

Poc s'ha escrit sobre Can Pastilla en llibres, enciclopèdies, revistes..., però cosa hi ha. El material esta molt dispers i, a vegades, és de difícil accés -sobretot per ignorar la seva existència-, però ens hem encaparrotat en desenterrar i publicar tot el que trobem que ens ajudi a conèixer millor com és la nostra barriada, que hi havia abans, com va sorgir, com ha anat creixent... Poc a poc anirem desfent la troca i ben segur que en treurem aguller. Per encetar aquestes semblances hem triat un petit fragment d'una entranyable i evocadora obra de Lluís Fàbregues i Cuixart titulada "Ca Nostra (50 años de vida palmesana)" -Ediciones Cort, 1966-, que dedica a Can Pastilla un parell de pàgines del seu segon volum. Aquesta n'és la transcripció:

D. Bartomeu Riutort, descubridor de Can Pastilla

Si desde el ribazo del Mirador, al respaldo de la catedralicia mole, oteáis hacia oriente, veréis el anfiteatro de la hermosa bahía, dibujarse al borde del intenso colorido en forma de brochazo blanco, algo así como una estela de plata que resalta de la línea parduzca de la marina de Llucmajor, interrumpiéndose en los acantilados del Cap Enderrocat. La línea blanca destacada por el azul eléctrico y por el fondo verde oliva suave remarcó en nuestro ayer un inmenso arenal, el de Son Sunyer. Los matices de la bella policromía de aquel portentoso abanico abierto con sus 20 kilómetros de ancho por 17 de fondo comprendidos por la anchurosa bahía que va desde la punta de Cala Figuera a la del Cap Blanc, enseñaban las olas bravías arrolladoras que, perdido su furor, al llegar a la cinta argentina de aquellas playas, lamían y besaban la finísima arena del litoral playero.

En aquellos parajes inhóspitos los vientos arremolinaban en tiempos de nuestra mocedad grandes dunas movibles. Nosotros solíamos visitarlos de tarde en tarde, en grupo, algún jueves, día de asueto escolar, acompañados de nuestros preceptores. Aquellas dunas, els munts d'arena, formaron parte de nuestra diversión y solaz. (...)

Fue en las postrimerías de la Gran Guerra, cuando se vislumbraba la paz, que cierto industrial muy conocido, fabricante de bebidas carbónicas y licores, cuya destilería sita en la barriada de So N'Alegre, fijó su mirada hacia la zona levantina. Ninguna mirada de especulación vana sentía el colonizador deseoso de adquirir una “llarga trinxa”, según solía mentarlo así a sus amigos y, en sus constantes visitas, gustábale horrores el istmo aquel de Can Pastilla, seguro como estaba del desarrollo que podría tornar aquel importante sector.

D. Bartolomé Riutort, amigo de mi padre, solía frecuentemente contarle sus anhelos. El buen señor tenía cifradas grandes esperanzas en urbanizar aquellos terrenos pues ciertamente Can Pastilla podría ser un buen negocio y decía él: "Lo que voy a hacer será oloroso el más delicioso bouquet de la moderna construcción, algo así como la erección pétrea de las esencias de mis productos Galúa y Alfonso XII, fina canela estomacal y deliciosa.

"Y el Señor Riutort tan luego firmaron el armisticio los beligerantes (pensau que estam parlant del final de la Primera Guerra Mundial, devers 1918), adquirió a su vez aquella "trinxa" que intentó revalorizar construyendo un hotel que llevó el nombre del lugar: Hotel Can Pastilla.

La idea del Señor Riutort fue noticia entonces y fiel a mi consigna coleccionista, guardé en mi álbum la efigie del hombre que descubrió unos parajes que realmente tenían porvenir. Lo que le ocurrió al "pionner" (como a otros) que su idea resultó demasiado precoz. Y según reza un viejo refrán castellano, "no por mucho madrugar, amanece más temprano". De todas maneras, si es verdad que las obras buenas se remontan al cielo, no hay duda, que el alma de D. Bartolomé Riutort, ha de sentir satisfacción en la dulce Eternidad por aquella su conquista.

La lápida que da nombre a una calle en aquella barriada que fue en otro tiempo inhóspito arenal, sabe a tributo a Soldado Desconocido. Supo planear para la ciudad la nueva zona turística y acunados en la bahía de Palma, en aquel trozo de mar que los brazos del Cap Blanc y su semejante de Cala Figuera arrullan, allá en sus aguas está la inmensa Babel de aquellos holgantes que gozan el privilegio del: hechizo embrujador de nuestra bahía palmesana."

Ca Nostra (50 años de vida palmesana).
T.II, p.126-128

"Es correu de Can Pastilla" 1992
Fotografies cedides por Gabriel Serra


Foto aèrea de Can Pastilla


El carrer Bartomeu Riutort al principi del Passeig


La Platja de Palma desde Can Pastilla


Foto aèrea de Cala Estància


El carrer Palangres desde el Club Nàutic

Tots els drets reservats - © Pau Genestra - Canpastilla.com